CONVERSES: Trencant costures

Qui havia d'estrenar el blog ho teníem molt clar.

Havia de ser la primera empresa i grup de persones que ens han fet sentir especial.

Són els membres de la Cooperativa d'Artesa de Segre.

El Vicent Carbó en tenir molt clar que havia de ser un producte que havia d'oferir la Cooperativa, el Raül com a primer home a enfundar-se amb un mono de dona i
estar encantat amb ell, i l'Alícia, per la paciència i l'afecte que ha tingut fins a
esperar que ho poguessin publicar, i el Jordi evidentment en fer-nos una de les
primeres comandes importants.
Les ganes que tenien en comunicar-ho a través de les seves xarxes eren tan grans com les nostres i s'agraeix tenir aquest suport quan tens molts dubtes i molta por a l'inici d'un projecte.

És per aquest motiu que volem donar el privilegi de ser ells qui obrin el nostre blog amb la seva entrevista acurada, dolça, propera, assertiva i enigmàtica.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.

CONVERSES. Trencant costures

Si la feina ens ho permet, qui no escull roba còmoda i funcional per treballar?

Homes i dones volem sentir-nos a gust amb les peces que portem, especialment en el nostre cas, en explotacions agropecuàries. Fins ara, per a les dones no havia estat possible. Però ha arribat al mercat la granota femenina.
Adéu als monos que ens van grans o llargs i que no ens afavoreixen gens!

Després d'una conversa que hagués pogut durar hores i hores parlant de vida, de reptes i d'il·lusions, us presentem un projecte únic i original des del seu inici. I és que sovint, és tan interessant el QUÈ com el PERQUÈ. Les vivències personals, que són els fils amb els quals teixim les idees que volem fer realitat, són la veritable ànima que fa vibrar el conjunt i li dona personalitat pròpia. Històries de gent corrent, que també és capaç de fer coses grans. Heus ací l'exemple! La primera granota pensada i adaptada per a dones, dissenyada
per @Monoabysm.

I què és Monoa? Doncs una mica de la Sònia, una mica de la Montse i una mica de totes les dones que les han precedit en l'ofici que comparteixen. Tot seguit, ho descobrim.
Pageses, ramaderes, jardineres, mecàniques, pintores, fusteres...qualsevol ofici pot menestar roba còmoda, pràctica i, a la vegada, que no deixi de ser estilosa. Ja fa anys que la dona s'ha incorporat al món laboral. De fet, per ser sincers, sempre hi ha estat present. El que passa és que massa sovint invisibilitzada. Però a dia d'avui que en som conscients i que cada cop esdevé més una "normalitat"; la pregunta és obligada. I fins ara ningú havia pensat en crear una peça de roba per donar resposta a les necessitats de les dones? No ho sabem del cert. El que sí que sabem és que algú ja hi ha posat remei i, afortunadament, ja la tenim entre les mans.

Poc es pensaven la Sònia i la Montse que la seva estada al Col·legi Mater de Lleida els obriria tantes finestres. La més gran, sense dubte, la seva amistat. La segona, un projecte en comú que trencaria clixés...i costures.
"Compartir amistat i negoci no sempre és una bona idea", comenta la Sònia. I no li falta raó.
A vegades és complicat gestionar les dues coses. Però per sort, la "Montse, que és més ordenada i estructurada, vigila que no hi hagin males interferències".

En aquesta conversa parlem amb la Sònia, però el projecte és com una sonata de piano a quatre mans, juntament amb la Montse. La Montse ja fa anys que es dedica a la pagesia i a la ramaderia a Olius (Solsonès), la seva població natal. La Sònia s'ha estrenat en aquesta professió fa poquet, uns dos anys, agafant el relleu del seu pare a l'explotació familiar, ubicada a Golmès (Pla d'Urgell). Ara, aquesta explotació, forma part del conjunt de granges integrades que gestiona la Cooperativa d'Artesa de Segre. A banda, tant la Montse com la Sònia són membres de l'Associació de Dones del Món Rural. No hi ha dubte que, més enllà de ser "dones", són persones actives, propositives, mescla de talent, un xic del ying i un xic del yang, de ciències i d'arts..."No saps mai fins a quin punt pots treure profit de les teves habilitats fins que no les exprimeixes a fons". Diu la Sònia, i ho sap de primera mà. Si nosaltres pretenem (modestament) de definir-la, ho haurem de fer forçosament amb el prefix RE: renèixer, retrobar-se (amb ella mateixa), readaptar-se, reiventar-se, reivindicar-se...qualsevol verb que transpiri actitud, empenta o valentia. Els mateixos valors que transpira el mono fet per dones i per a dones. Que cadascú esculli el que més li agradi! Diferents talles i colors. "Quan ens vestim per anar a treballar tenim dues opcions, o bé ho fem amb dues peces de roba o sinó amb un mono que segurament ens anirà gran o llarg de mànigues o de cames". Treballar amb roba incòmoda, incomoda molt, valgui la redundància. Monoa ha pensat en tots els detalls per facilitar el dia
a dia al camp, a la granja o al taller.

N'expliquem alguns dels més celebrats: teixit agradable, funcional i pràctic.

Punys als turmells, perquè et puguis calçar fàcilment les botes.

Butxaques al davant i al darrere amb gran capacitat per portar tota mena d'estris. Coll camiser que també es pot cordar amb gafets, permetent les dues posicions.

I el millor de tot...una cremallera al darrere, a l'altura de la cintura, que et permet abaixar-te la part inferior del mono de manera molt senzilla!! Síi,ho heu llegit bé!! Ja no caldrà que les noies ens desvestim per anar al bany.
De fet, es tanca el cercle, perquè aquesta granota també ha estat confeccionada per dones en un taller del país, a les Masies de Voltregà. Així doncs, @Monoabysm no només contribueix al benestar femení en qüestió de vestuari, sinó que també impulsa l'emancipació de la dona en l'àmbit del treball.
A més a més, s'aposta per l'economia local, creant riquesa i oportunitats per a les
empreses de zones rurals.
Les teles amb les quals s'elabora el mono femení també estan confeccionades aquí. Tot made in Catalunya, "podem dir sense mentir".

Al final, els astres es van alinear i la idea romàntica que tenien en un inici va prendre forma. "Allò que semblava tan complicat va acabar sortint. El producte que nosaltres realment volíem". Sospira la Sònia. "Els marges
no són els mateixos que si haguéssim fabricat al Pakistán o a la Índia, però fet aquí podem controlar de primera mà tot el procés de confecció". La combinació d'una necessitat real i una bona oportunitat de negoci, doncs, ens permeten creure a dia d'avui que el projecte rutllarà.

La música no s'acaba aquí.

La Montse i la Sònia ja han presentat també samarretes amb la seva marca i la voluntat és seguir dissenyant diferents peces de roba laborals, que siguin sobretot funcionals; gorros, granotes i roba per a nens i nenes, etc. Ja se sap que la música és lliure i que quan un està inspirat les melodies són infinites.

De moment, començaran sense botiga física, tot i que sí que preveuen diferents punts de distribució.
Us informem que l'Agrocentre de la nostra Cooperativa serà un d'aquests punts.

Noies,que tingueu molta sort!

Moltes gràcies